ANÀLISI DE MITJANS DE TELEVISIÓ
Segons l’estudi de l’AIMC de la tercera onada del 2021, la televisió és el segon mitjà més consumit per la població espanyola (81,8%), per darrere d’Internet que ocupa la primera posició (84,1%). En l’àmbit català, el Butlletí d’informació sobre l’audiovisual a Catalunya del CAC del tercer quadrimestre del 2021, determina que la penetració d'internet en la ciutadania catalana és d’un 89,1%, seguit per la televisió amb el 81,6%.
Per a la comunitat sorda, rebre informació des de la televisió els resulta impossible perquè aquesta informació és “transmesa de manera sonora” (Gil & Utray, 2016, vol.16 núm.1) i, per tant, necessiten que aquests continguts estiguin reforçats amb subtítols o llengua de signes.
Per poder garantir que les persones que pateixen alguna discapacitat no siguin discriminades i puguin viure i accedir amb igualtat de condicions que la resta de la població sense discapacitats, s’han establert diverses regulacions i llei desde l’àmbit internacional fins l’àmbit estatal, o fins i tot autonòmic:
1. Nacions Unides - Nova York, 2018:
Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre els drets humans de les persones amb discapacitat. L'article més d'estacat d'aquesta convenció és l'article 21 que fa referència a la “Libertad de expresión y de opinión y acceso a la información”.
2. Unió Europea, 2010 i 2018:
Directiva 2010/13/UE, posteriorment modificada el 2018 en la Directiva (UE) 2018/1808, és la "Directiva de servicios de comunicación audiovisual" en el qual l'article més destacat és el 23.
3. Unió Europea, 2016:
Resolució 2016/2952 (RSP) sobre les “lenguas de signos y los intérpretes profesionales de lengua de signos” en la qual destaquen els articles 9 i 10.
4. Espanya, 2007:
El govern de Zapatero va aprovar la Llei 27/2007 “por la que se reconocen las lenguas de signos españolas y se regulan los medios de apoyo a la comunicación oral de las personas sordas, con discapacidad auditiva y sordociegas”. Destaca l'article 14 que fa referència a "medios de comunicación social, telecomunicaciones y sociedad de la información" i més profundament el punt 14.1.
5. Espanya, 2010:
Es va començar a regular la incorporación de subtítols y llengua de signes en la televisió per tal que la comunitat no oient pogués disfrutar també de la televisió, és per això que es va aprovar la Llei 7/2010, la llei “General de la Comunicación Audiovisual” en la qual destaca la disposició transitòria cinquena que fa referència a que “los servicios de accesibilidad de las personas con discapacidad en la programación de los canales de servicio público deberán haber alcanzado (...) los siguientes porcentajes y valores:”
Mitjans públics
Mitjans privats
Subtitulació
90%
75%
Hores llengua signes
10
2
Hores audiodescripció
10
2
*Font: BOE.
*L'audiodescripció és per a persones cegues
6. Catalunya, 2010:
Es va aprovar la Llei 17/2010 sobre la llengua de signes en la qual no hi ha cap article destinat específicament als mitjans de comunicació, però esmenta a la disposició addicional primera que l'article 4 d'aquesta llei és complementària a la Llei 27/2007 de l'estat espanyol
ANÀLISI DE MITJANS:
En base els resultats del Butlletí d’informació sobre l’audiovisual a Catalunya sobre els canals amb més audiència de l'últim quadrimestre de 2021, i s’analitzaran els cinc canals que han obtingut més percentatge de quota d'audiència d'aquest Butlletí:
-
TV3: 14,0%
-
Telecinco: 12,4%
-
Antena 3: 11,1%
-
La 1: 7,0%
-
La Sexta: 6,2%
*L’anàlisi s'ha realitzat desde les 9:00 fins les 21:00 dels programes en directe realitzats entre setmana.
La primera conclusió extreta, i la més destacada, és que aquests cinc canals de televisió analitzats no incorporen la llengua de signes en la programació des de les 9:00 fins a les 21:00. Sí que tots ells ofereixen un servei de subtitulació dels programes, ja que els mitjans públics han de complir un 90% de continguts amb subtitulació i els mitjans privats un 75%.
En el cas de TV3 i La 1, hi ha una mena d’excepció perquè si s’emet el telenotícies en llengua de signes, però a través del canal 3/24 i Canal 24 h respectivament, de manera que el telenotícies és el mateix, però en aquests canals sí que s’interpreta en llengua de signes. La 1, a més, emet el programa España en directo i Corazón en llengua de signes, però només per aquelles televisions que disposen de la tecnología HbbTV.
Tot i aquesta falta d’incorporació de llengua de signes a aquests canals de televisió -principalment els canals privats-, sí que tots ells disposen de subtítols per tal que puguin llegir el que comenten, però tot i això solen ser un problema perquè molts cops aquests subtítols no concorden amb les imatges o no s’expressa tota la frase completa, i per tant, costa seguir el fil al programa.
Respecte als canals 3/24 i Canal 24 h de la CCMA i RTVE, aquests ofereixen els telenotícies en llengua de signes de TV3 i La 1, però la resta de continguts no:
*L’anàlisi s'ha realitzat desde les 9:00 fins les 21:00 dels programes en directe realitzats entre setmana.
PROGRAMES A LA CARTA:
Respecte als programes a la carta, els diferents mitjans de comunicació ofereixen diversos continguts emesos, en els diferents canals de televisió, en llengua de signes:
-
CCMA: ofereix els capítols “Causa 20907” del programa de FAQS, els telenotícies del migdia i vespre en llengua de signes, rodes de premsa i debats electorals.
-
Mediaset: a la carta no apareix cap contingut que estigui en llengua de signes i tampoc hi ha l’opció de veure vídeos a la carta amb subtítols.
-
Atresmedia: ofereix tan sols cinc vídeos, quatre d’ells són debats electorals i un d’ells és un debat cara a cara entre Pedro Sánchez i Mariano Rajoy; sobre la resta de programes no estan disponibles els subtítols.
-
RTVE: ofereix un total de 4.746 vídeos en llengua de signes en els quals trobem diversos programes com “La aventura del saber”, “Para todos La 2”, “Informe semanal” i “En lengua de signos”, així com els telenotícies i els informatius especials. També, RTVE ofereix continguts infantils en llengua de signes a través del canal Clan, a la pàgina Signaclan.
CONCLUSIONS:
La televisió, sent el segon mitjà de comunicació més utilitzat a Catalunya, encara li queda un recorregut llarg per adaptar-se a la comunitat sorda. Tot havent-hi diverses normatives que obliguen l’ús de subtítols i, sobretot, promoure la llengua de signes en els mitjans de comunicació, i així facilitar la informació a aquesta comunitat i que puguin gaudir de ple el dret a la llibertat d’opinió i expressió.
Dels cinc primers canals de televisió més vistos a Catalunya, cap d’ells compten amb el suport de la llengua de signes, i els subtítols resulten ser un problema perquè no concorden amb les imatges, ja que van amb retard o avançats respecte a les imatges. Sí que els canals 3/24 (de la CCMA) i el Canal 24 h (de RTVE) emeten els telenotícies de TV3 i La 1 en llengua de signes en els telenotícies d’entre setmana, i La 1, a més ofereix el programa Corazón i España en directo en llengua de signes, però només a les televisions que tenen la tecnologia HbbTV. Els caps de setmana, La 1 ofereix el programa “Informe semanal” de 21:30 a 22:05 tots els dissabtes i La 2 ofereix “En lengua de signos” els diumenges de 8:45 a 9:15, ambdós programes disponibles en llengua de signes.
RTVE és la corporació que ofereix més continguts en llengua de signes, tot i que els programes Corazón i España en directo només poden disposar d’intèrpret en cas que tinguin els televisors amb la tecnologia HbbTV. Malgrat això, encara falta millorar l’oferta amb més continguts en llengua de signes, sobretot en el cas de les televisions privades perquè no ofereixen continguts que incorporin un intèrpret. I també cal millorar la subtitulació perquè, tal i com s’ha esmentat anteriorment, en molts casos suposen un problema perquè no concorden amb les imatges i resulta confús seguir el programa.
Rosa Vallverdú, del departament d’Accessibilitat de la CCMA, ha destacat la falta de recursos per poder oferir continguts en llengua de signes: “s’hauria de fer més i estan mirant d’ampliar els telenotícies als caps de setmana”. Els problemes es troben en el pressupost, i en la gestió i problemes de personal -qui s’encarrega de gravar, de coordinar…-. Actualment, estan contemplant propostes per oferir més continguts en llengua de signes com ampliant els telenotícies als caps de setmana o a través de programes a la carta en els quals es faci posteriorment la gravació en llengua de signes i aleshores penjar-ho.
El director de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), Albert R. Casellas, en el programa ‘Planta Baixa’ del 20 d’abril de 2020 de TV3, ha denunciat la situació de la llengua de signes als mitjans, a més, en època de pandèmia:
La sordesa, un doble confinament. Planta Baixa (29/04/2020)
Per a més informació s'ha agafat un recull d'altres estudis i informes elaborats sobre el grau d'integració de la comunitat sorda en mitjans de comunicació espanyols.