OBJECTIU DEL FORMULARI:

 

Aquest formulari s’ha confeccionat per poder estudiar i valorar, d’una forma aproximada i generalitzada, el grau de coneixença que té la comunitat oient sobre la comunitat sorda, ja que ha sigut enviat només a persones oients. El qüestionari, d’11 preguntes, ha sigut contestat per a 257 persones de diferents gèneres, edats, professions, estudis i classes socials.  

​

CONCLUSIONS:

 

La principal conclusió extreta del formulari és que la comunitat sorda i la comunitat oient estan pràcticament desvinculades l’una de l'altre. Molta poca gent té alguna mena de vinculació a aquesta comunitat, ja que poques persones han respost que sí que tenen un familiar o conegut que formi part d’aquest col·lectiu. Això explica que molta gent no conegui res sobre la cultura i comunitat sorda, com s’ha reflectit en el formulari. 

 

Tanmateix, hi ha poca coneixença sobre la llengua de signes, poca gent la parla, però sí que hem detectat un fort interès a aprendre-la. Inclús hem pogut observar com hi havia gent que reivindicava una ensenyança d’aquesta a les escoles, ni que sigui per a una comunicació bàsica o necessària, com és l’assistència mèdica.  

 

També s’ha detectat que gràcies a aquest interès sobre les persones sordes i el seu voltant, la llengua de signes, tot i ser oficial al territori català, no s’ensenya de manera apropiada i en la mateixa mesura que el català o el castellà, o inclús l’anglès. 

 

Molta gent en algun moment s’ha trobat en una situació on hi ha hagut una mala comunicació entre una persona sorda i una oient, i molta ha intervingut. Però, la gent que no ho ha fet, molta ha sigut perquè no coneixien les maneres de comunicar-se amb les persones sordes. Hi ha una falta greu d’aprenentatge sobre aquesta llengua i moltes persones consideren que és una assignatura pendent a l’escola. 

 

Entre les respostes s’ha pogut veure com la gent reivindicava la poca implicació i voluntat que té la comunitat oient per conèixer, ajudar i comunicar-se amb la comunitat sorda. Tampoc per part del govern és que hi hagi una gran campanya de sensibilització, visibilitat i conscienciació sobre aquest grup social: no es destinen eines ni recursos per fomentar a aquesta integració total. S’ha manifestat que la comunitat cega està més integrada en la societat que la comunitat sorda, que aquesta té més recursos i ajudes.  

 

La sordera és una discapacitat que no es veu a simple vista i està, avui dia, amb la situació de la Covid-19, doblement discriminada per l’obligació de portar mascaretes. 

 

Si parlem respecte a la integració als mitjans de comunicació, hem pogut extreure la conclusió que molta gent està d'acord en el fet que aquest col·lectiu no està prou integrat en els mitjans de comunicació estatals. Denuncien que no hi ha una adaptació “correcta” per a aquesta inclusió i comprensió total per part de les persones sordes a la informació transmesa pels mitjans, així com la manca recursos econòmics perquè hi hagi intèrprets en cada programa. Esmenten que hi ha programes i canals, com per exemple TV3 o 3/24 que ofereixen, en segons quines franges de temps, la casella de l'intèrpret.

​